El metacinema o el "cinema dins del cinema", és un fenomen que permet al cinema nodrir-se de sí mateix, un fet que ocorre també en les demès disciplines artístiques.
El metacinema es troba molt lligat al postmodernisme ja que s' utilitza aquest recurs per representar els valors i les concepcions característiques d' aquest moviment, com serien la relativització de la realitat, la pèrdua de la delimitació espai - temps, entre d' altres.
El tret característic més important en el metacinema és l' autorreferencialitat, i per aconseguir-la s' han de seguir tres estructures: La primera estructura seria: el cinema dins del cinema, que fa referència a aquelles pel•lícules en les que el cinema ocupa un paper imprescindible en la trama; la segona seria el cinema que reflexiona sobre els seus propis mitjans expressius, que fa referència a aquelles pel•lícules que converteixen l' acte de l' enunciació en eix temàtic del film; i per últim, la intertextualitat com a metaficció, que es refereix a les pel•lícules en les que conflueix tots aquells textos tant fílmics com no.
El fenomen del "cinema dins del cinema" és un recurs que s' utilitza amb diferents fins. Per una banda, seria metacinema utilitzar seqüències d' altres pel•lícules e integrar-les al nou film, ja sigui per a donar prestigi a la pel•lícula, com a element còmic...També, es considera metacinema el mostrar el cinema darrere de les càmeres, és a dir, s' ensenya com es fa una pel•lícula, i també, una altre finalitat no tan corrent seria el mostrar a la pel•lícula, espurnes d' altres obres.
Dins del cinema espanyol, els primers exemples de "cinema dins del cinema" van ser les pel•lícules "Intriga (1942)" d' Antonio Román i "Vida en sombras (1948) de Lorenzo Llobet. Més endavant, a la dècada dels 90 els clars exemples de metacinema van ser els films de "Tesis (1996)" d' Alejandro Amenábar i "La niña de tus ojos (1998)" de Fernando Trueba. També, cal destacar,que dins del cinema espanyol, un dels films més importants en utilitzar el metacinema ha estat el film de "Los abrazos rotos (2009)" de Pedro Almodóvar, ja que la temàtica del film es la historia de la creació d' una pel•lícula.
Crec que aquest recurs dins el cinema es molt útil i com a espectadora el film "Los abrazos rotos" hem va encantar, estic d'acord amb que es metacinema pur ja que com s'ha dit en aquesta entrada, el film es basa en crear un film.
ResponElimina