Art per expressar una vida plena de dolor

Quan ens quedem davant d’una obra d’art, moltes vegades pensem: què és això? Què és aquesta aberració? No entenem res.
Jo voldria comentar-vos el quadre de l’artista mexicana Frida Kahlo: “El marxisme curarà als malalts”, d’estil surrealista.
Mireu el quadre, observeu-lo detalladament: enteneu alguna cosa? No és un quadre abstracte, veiem objectes i persones definides, però per què no entenem res?

Hem de conèixer qui és i què representa:

Primer de tot, cal comentar que Frida Kahlo és una de les artistes més populars del s. XX. La seva pintura està impregnada pel dolor que la va acompanyar durant tota la seva vida, de la seva feminitat, els seus ideals polítics i la seva cultura mexicana. L’artista va tenir una vida plena de patiments i es presenta en aquest quadre recolzada per la seva ideologia i alliberada de les seves crosses que la van acompanyar tota la seva vida.

Fridda Kahlo va tenir una vida marcada pel sofriment: en el transcurs de la seva vida va ser sotmesa a 32 operacions quirúrgiques, va haver de suportar 28 cotilles pels seus problemes de columna i pocs mesos abans de pintar el quadre li van haver d'amputar una cama gangrenada.

El quadre representa un manifest ideològic en ple context internacional de la Guerra Freda i, també, un testament artístic de la pròpia artista.

L'obra es divideix en dos espais presidit per la imatge de la pròpia artista que domina l'escena marcant un eix vertical i que personifica la representació dels malalats, en què veiem com Frida es lliura de les crosses que sempre l'han acompanyat i unes mans que la protegeixen amb l'ull de la saviesa. Frida porta un corsé que va fer servir durant tot la sava vida a causa de l'accident de tramvia que va patir de jove. La representació de la cultura mexicana la trobem a la gran faldilla. A la seva mà esquerra trobem el llibre vermell, símbol de les seves ideologies marxistes.

A l'espai superior esquerra, apareix la imatge de Karl Marx, del qual surt un braç que captura una àliga que representa els Estats Units amb el cap de l'oncle Sam (propi del capitalisme que exalça els Estats Units).
A l'espai superior dret, apareix el colom de la pau al costat d'una representació del món.
A la part inferior, que representa la terra, trobem un ou gegant que vol simbolitzar la gestació d'un nou món de fraternitat liderat pel marxisme. A l'esquerra trobem els reus blaus que banyen la Terra.

El surrealisme és un moviment que entra dins les avantguardes. Així, observem diversos trets clarament avantguardistes en la seva trajectòria com són la multiplicitat de perspectives (Frida Kahlo té moltíssims quadres retratant-se ella mateixa en diferents ambients); fa una reflexió sobre el llenguatge per entendre l'obra, cal inserir-nos en la seva vida per tal de saber què està expressant, no ho podem veure a simple vista; dibuixa la seva realitat, els seus somnis, el subconscient (encara que ella deia que no pintava els seus somnis, sinó la seva realitat)... És un art subjectiu, obert i, moltes vegades, incomprès, apel·la a la lletjor. Perquè no pinten la realitat, sinó el concepte, la idea. Són figures reals (com pot ser el seu retrat) però que realment és la visió pròpia de l'autor. També, en les seves obres, observem una hibridació de materials, de la realitat i una intertextualitat amb altres element de la seva ideologia, de la seva feminitat, cultura, vida...

Us deixo un vídeo amb imatges de les seves obres i d'ella:
http://www.youtube.com/watch?v=TCXdN6t39qs&feature=fvwrel

Per què us he volgut explicar aquest quadre?
Dos motius: perquè moltes vegades ens posem davant d'un quadre i no entenem res, no sabem què vol dir i pensem que tothom ho pot fer, però el dolor que aquí s'expressa, els ideals, la cultura... tot el que aquest quadre simbolitza i de molts altres, a mi em va sorprendre al seu moment i em continuar sorprenent. I segon, Kahlo, després de pintar el quadre diu: "Per primer cop ja no estic plorant", símbol de que la pintura per a ella, el cinema, la televisió, la literatura, l'escriptura... pot ser una vida d'escapament per les nostres angoixes o alegries.

La frase amb la qual acabaria aquest text seria una frase seva plena de coratge i valentia, de no defallir davant les adversitats i continuar endavant:

“He de lluitar amb totes les meves forces per aconseguir que les poques coses positives que la meva salut em permet fer serveixin per ajudar la revolució, l’única raó real per viure”.

Joel Navas Fuentes.