diumenge, 24 d’abril del 2011

El ciberpunk

A la dècada dels 80 va aparèixer un corrent (per a alguns un subgènere) dins de la literatura de ciència ficció, però que s'ha traslladat posteriorment a tot tipus d'arts plàstiques, especialment les audiovisuals. Fins i tot hi ha hagut un grup de persones que han adaptat elements al seu estil de vida. És tracta del ciberpunk, un dels primers subgèneres del que coneixem com a “cinema postmodern”.

El ciberpunk és un subgènere de la ciència ficció, conegut per la seva visió que relaciona “Alta tecnologia i baix nivell de vida” (“High tech, Low life”). Reflexa un futur on les innovacions científiques i tecnològiques han acabat per allunyar a l’ésser humà. Els personatges del ciberpunk clàssic són éssers marginats, allunyats, solitaris, que viuen al marge d’una societat que està canviant radicalment l’ordre social. La atmosfera del gènere en la seva majoria fa ressò al cinema negre i s'utilitza sovint en aquest gènere tècniques de novel·les policíaques. Entre els primers exponents del gènere ciberpunk es troben William Gibson, Bruce Sterling, Pat Cadigan, Phillip Dick, Rudy Rucker i Jhon Shirley.

Pel seu trencament amb la modernitat i el seu estil pessimista, i per la epoca en que va sorgir se l’ha considerat un dels primers subgèneres del que coneixem com a “cinema postmodern”.

El terme ciberpunk va apareixer per primera vegada com a títol d’una petita historia de Bruce Bethke, publicada a Amazing una revista de ciència ficció, en el volum 57, número 4, al novembre de 1983.

Es considera que el moviment realment va començar amb les dos obres mestres del genere, Blade Runner, película de Ridley Scout realitzada al 1982 i Neuromante la novela de William Gibson elaborada el 1984. Tot i que van haver treballs anteriors, cap va arribar a la importancia de l’obra de Gibson i de Scout.

Blade Runner va ser aclamada com a gran exponent de la ciencia ficció i més concretament del ciberpunk en una película, gràcies a la seva ambientació detallada i original, que serveix com una fita visual postmoderna amb la seva descripció realista d'un futur en decadència.

Neuromante es considera una de les obres més importants del genere i ens enlluerna amb un món ple de detalls on predominen la vellesa, les arrugues en definitiva, el cansament. És un món que s'ha tornat hostil i no té res que oferir-li a l'home que ho ha destrossat tot i que tot i així ho segueix fent.

Aquestes dos obres defineixen les bases del ciberpunk i mostra quina és l’intenció del moviment artístic.

El corrent ciberpunk implica una ruptura radical dins de la ciència-ficció. Els protagonistes s’han convertit en antiherois pertanyents a les capes socials marginals de les societats futures. Els avanços científics se'ns mostren de forma pessimista, i la tecnologia és un caos que envolta constantment als personatges; però encara que se sol intentar transmetre la sensació de que la tecnologia ho invaeix tot caòticament, alhora, és l'ús estrategic d'aquesta tecnologia la que permet sobreviure als protagonistes.

Els immensos paisatges urbans en què es desenvolupen les històries ciberpunk estan replets de problemes socials, plantejats com una evolució pessimista respecte als actuals. Desenvolupa les seves històries en futurs propers, imatges pessimistes i realistes d'allò cap al que pot evolucionar la situació actual del món. Societats controlades per grans corporacions empresarials, dotades en ocasions d'exèrcits propis. Formes de vida al límit, on governa el concepte evolucionista de la lluita per la supervivència competitiva post-capitalista del millor adaptat.

La literatura ciberpunk és usada sovint com una metàfora per a les preocupacions actuals sobre els efectes i el control de les corporacions i multinacionals capitalistes sobre les persones, la corrupció dels governs, la individualitat, la vigilància i els avenços tecnologícs. Aquesta metafora té una gran relació amb el postmodernisme. El desencant en vers el futur de la societat i la importancia de la cultura visual són alguns elements que reflexen el ciberpunk com a moviment dins de la Postmodernitat.

Aquest corrent es va expandir i va adquirir una gran importància en altres formats com audiovisuals com el videojoc, la música, el còmic o l'arquitectura. La literatura i les películes van ser on més es van conrear el ciberpunk.

Algunes de les obres més conegudes del ciberpunk de diversos gèneres audiovisuals pel públic general són, Matrix, Minority Report, Paycheck, Gattaca, Ghost in the shell, Final Fantasy VII o Deus Ex.


Gerard Esbrí Rial

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.