La nova tendència que ha aparegut són les produccions de ficció que s'estan portant a la xarxa. Aquest fenòmen té molta tirada als Estats Units i a la Gran Bretanya però ara està començant a arribar a Espanya.
- La sèrie britànica "Secret Diary of a Call Girl" va nèixer del blog de memòries d'una prostituta de luxe i ja va per la seva tercera i exitosa temporada.
- Justin Halpern, un noi de 29 anys, es va posar a transcriure en una compte del Twitter les frases del seu pare Sam (@shitmydadsays), un jubilat de 73 anys que té un humor molt particular. La cadena CBS l'ha contractat perquè aquestes reflexions es converteixin en una sèrie ($h*! My Dad Says).
- Una comèdia argentina "Ciega a citas" ha sortit d'un blog que té el mateix nom i està firmat per Carolina Aguirre.
- La sitcom de La Sexta anomenada "Qué vida más triste" de Rubén Ontiveros, neix d'un videoblog que va tenir un gran èxit a Youtube.
- Quaterfile, és una sèrie que la NBC ha estrenat aquesta setmana i que ha resultat el pitjor debut dels seus ultims 20 anys. La sèrie va néixer a la web fa un parell d'anys i va tenir molt d'èxit amb els seus 8 minuts per capítol, per això la van comprar però van fracassar al allargar els episodis a 1 hora.
- Però no tots els videoblogs amb èxit han començat a Internet. És el cas de Nobody's Watching en que Bill Laurence després de ser rebutjat per la NBC va pujar el pilot de la seva comèdia a la web. El resultat va ser impressionant: més de 300.000 visites en dues setmanes. Es tracta d'una ficció dins d'una ficció sobre dos personatges que viuen a Ohio i decideixen crear una sitcom.
La idea és clara, mentres esperem una unió entre la televisió i Internet en el terreny tecnològic, la fusió està arribant a través de la gent. Ells ens donen la substància i el contingut, ells són els que fan el millor treball.
Laura de Quintana Bosch
Moltes vegades som nosaltres mateixos, els ciutadans, que hem de prendre part en aquest món de comunicació instantània, en aquest món d'inforiquesa en la qual tenim molta informació, el problema és com la digerim.
ResponEliminaAquestes noves formes de comunicació que es donen ens permeten desenvolupar la interactivitat entre els usuaris, d'una forma més informal que no pas ho faria la televisió, i jugant amb la hipertextualitat, formant connexions associades...
El ciberespai no té fronteres i arriba a milions d'usuaris, és per això, que es poden desenvolupar i maximitzar aquests nous tipus de treballs, encara que moltes vegades veiem que aquesta comunicació no té control.
llegint aquesta entrada, no he pogut evitar relacionar aquesta connexió que comentes entre internet i la televisió, amb una sèrie molt famosa actualment com és "Cómo conocí a vuestra madre", on la ficció com tu comentes a traspassat fronteres, ja que totes les pàgines web que es comenten a la sèrie, com també el blog d'un dels personatges s'han creat a la realitat, gràcies a la colaboració del canal on es transmet i dels seus seguidors, i a mesura que avança la sèrie, el blog es va actualitzant amb les suposades vivències del personatge.
ResponEliminaPer qui segueixi la sèrie, aquí us deixo l'enllaç del blog del Barney, i qui encara no l'hagi vist el convido a que ho faci.
http://www.comoconociavuestramadre.org/p/el-blog-de-barney_10.html