El Cinema Novo va ser un moviment de la història del cine del Brasil que va sorgir als anys 60 i al que es van unir una sèrie de directors de cinema com Glaube Rocha, Nelson Pereyra Dos Santos entre altres per mostrar la realitat social del país.
En l'actualitat trobem films que tenen característiques i influència d'aquest Cinema Novo brasileny com la pel·lícula Cidade de Deus (Fernando Meirelles,2002), la qual us recomano.
La pel·lícula presenta dos nens de 11 anys que viuen a Cidade de Deus, un dels barris més violents de Rio de Janeiro. Els dos es crien en el mateix ambient de violència, baralles i tràfic de drogues però un d'ells vol arribar a convertir-se en fotògraf i l'altre en el criminal més cotitzat i famós de tota la ciutat.La influència del Cinema Novo en la pel·lícula la trobem en les qüestions estètiques, tècniques i argumentals.
Les imatges que se'ns presenten tenen moments de càmera en mà perseguint els personatges, elipsis argumentals per fer pensar a l'espectador, pantalla partida per explicar dues històries o dos moments diferents en localització, efectes de diferents zooms, d'acceleració o ralentí de les imatges i la utilització de flash backs en el temps per explicar el perquè del caràcter o el comportament dels protagonistes en determinades situacions.
En qüestió de temàtica se'ns presenta la violència a les faveles i el tràfic de drogues amb unes seqüències brutals i de gran realisme. El director, per fer la història més realista, va fer un càsting entre actors no professionals, sinó simplement nens i joves que vivien en faveles o barris marginals de la ciutat de Rio de Janeiro i que finalment va incloure en el repartiment. Aquest fet li dóna molta més credibilitat a la història i més apropament per part de qualsevol grup social, sense que ningú es senti exclòs.
Si bé Ciudad de Dios no té la mateixa intenció política que el Cinema Novo dels anys 60, si que pretén una certa reflexió per part de l'espectador del tema que tracta i fusiona elements d'un cinema típicament comercial amb un cinema més social i aconsegueix no deixar-te indiferent.
 |
| "Si huyes te cogerán, si te paras te matarán" |
LLUÏSA BERTRAN MUÑOZ
No es una pel·lícula postmoderna?
ResponElimina