ELS ARGUMENTS ETERNS DEL CINEMA

Entenem per arguments eterns del cinema, aquells arguments que han aportat els temes i històries principals de totes les pel.lícules realitzades. Aquests arguments evolucionen i canvien permanentment adequant-se a les necessitats de cada època, però segueixen els mateixos patrons bàsics que en els primers films.

Tots aquests arguments inicials, en els que en cada pel.lícula actual en podem trobar un depenent del gènere d´aquesta, provenen d´uns patrons els quals estan guiats per la nostra forma d´entendre la societat en la que vivim, per la nostra forma d´entendre la vida i relacionar-nos amb ella.

Per exemple, un dels temes més concorreguts del cinema és el gènere de terror i el suspens, un dels que, particularment a mi, m´agraden més. He analitzat les següents pel.lícules que he ordenat per ordre de preferència, per tal d´analitzar-les posteriorment i lligar-les al voltant d´un tema universal.

• Rec (2007).Jaume Balagueró i Paco Plaza.



Un virus es propaga dins d’una comunitat de veïns.
En format de fals documental, l’espectador veu, mitjançant les vivències i els comentaris d’una reportera i el seu càmeraman, com s’infecta la gent provocant que es torni boja i ataqui als altres.

• The day after tomorrow (2004).Roland Emmerich.



Una terrible glaciació afecta tot l’hemisferi nord del planeta i amenaça la supervivència dels humans en menys d’una setmana.

• Panic Room (2002). David Fincher.



Tres agressors entren a una llar habitada per una mare i la seva filla. La casa està situada a Nova York i conté un amagatall ocult on es tanquen totes dues per fugir-ne.


Si ens posem a analitzar l´argument d´aquestes tres pel.lícules, veiem que cada una tracta un tema diferent; el primer film, Rec, és una clara producció de terror que juga amb la visió en primera persona dels protagonistes com a eina per causar més por a l´espectador, traslladant-nos la seva angoixa i el seu patiment.
The day after tomorrow parla d´un final apocalíptic de la Terra, de la destrucció total del món que coneixem, i en el qual tots els éssers vius desapareixeran. Es una pel.lícula sobre una catàstrofe natural que ens afecta als humans, i que pretén concienciar-nos sobre el poder que té la naturalesa, tant malmesa per les nostres accions, la qual pot acabar amb la nostra civilització en el moment menys esperat.
Panic Room és un film de suspens, de neguit, en el qual l´espectador es posa en la pell de la mare i la filla. No s´engloba exactament dins dels gèneres anteriors de terror o destrucció, no obstant ens fa sentir una certa por pel destí que puguin patir les dues protagonistes.

Per tant, aquestes pel.lícules les agruparíem entre els gèneres de terror i suspens.

Però totes tres tenen un tret comú fàcilment diferenciable quan les mires les tres, i te´n adones del que sents tu mateix: l´amenaça a la nostra supervivència, és a dir, la mort present.
Segons la meva opinió, aquest és l´argument etern que uniria aquestes tres produccions.

Si analitzem Rec, ens adonem que la reportera i el càmeraman, que entraven en un edifici simplement per documentar el treball rutinari del cos de bombers en una nit qualsevol de Barcelona, es veuen involucrats sense voler-ho en una retenció preventiva dins de l´edifici, on la desconeguda epidèmia s´escampa afectant a tothom que és mossegat i amenaça les seves vides, per la qual cosa es veuen obligats a lluitar per sobreviure i escapar d´una mort gairebé inevitable, i a escapar de la seva por a morir
A The day after tomorrow, la pacífica vida que duen els humans, es veu de sobte amenaçada per un cataclisme natural que acabarà amb les seves vides, sense que s´hi pugui fer res. Per tant, la mort hi és present, la por a la mort, l´amenaça a la vida.
A Panic Room queda reflectit perfectament aquesta ànsia per escapar de la mort, per escapar de l´amenaça a la vida que suposa la irrupció dels lladres a casa de les dues protagonistes.

Per tant, crec que en les tres pel.lícules es pot identificar aquest esquema de tranquilitat al principi, però que és amenaçada per un desconegut intrús o una epidèmia, tant se val, i la nostra vida està en perill; la mort és present.


Un altre dels temes universals en el qual ha girat el món del cinema (i que, juntament amb el terrorífic, incloc entre els preferits) és el del retorn a casa, la nostàlgia d´una pàtria perduda, l´enyor de tornar a ser el que un era. Aquest no és un tema exclusiu del cinema, sinó que ha estat llargament tractat per molts escriptors i artistes pictòrics, inspirats tots ells per Homer i la seva Odissea. Així doncs, crec que els films que exposaré deriven d´un pensament humà que demostra ser inmortal, procedent del primer autor que el va plasmar en un llibre: Homer.

-El Náufrago


Naufrago (Trailer) per cinemanias

Un executiu de l´empresa de missatgeria FedEx, pateix un accident d´avió, que s´estavella al mar, i ell es salva ja que la corrent l´arrossega fins a una illa perduda enmig de l´oceà. Allí hi passa quatre anys de la seva vida, tot sol, tant sols amb una pilota com a amic, i lluitant dia a dia per sobreviure, fins que finalment s´aventura a endinsar-se cap al mar, per tal de ser rescatat, cosa que succeeix quan ja es troba al llindar de la mort per deshidratació.

Aquesta pel.lícula té un argument similar al de la Odissea, ja que el protagonista lluita per sobreviure en un món que li és desconegut i hostil, i finalment amb gran esforç per part seu i jugant-se la vida, arriba a casa seva, tot i que la dona no l´espera sinó que ja està casada amb un altre home.

-Gladiator



Gladiator ens narra la història de Màxim, un general romà que es fa esclau per tal de venjar-se de la mort de la seva esposa i fill, assassinats sota ordre de l´emperador Còmode, que mantenia discrepàncies amb Màxim sobre l´arribada al poder de l´emperador.
Al Colisseu de Roma, Màxim aconsegueix acabar amb la vida de Còmode, i venjar-se així de la mort de la seva família.

Les simil.lituts que hi trobo amb l´Odissea, són que Màxim inicia un llarg periple per tal de venjar la seva família. Ell ja no té casa però podríem dir que inicia un llarg viatge per retrobar-se amb la seva família desapareguda i reunir-se tots junts en la mort, tal com succeeix al final, quan Màxim mor i, agonitzant, veu el record de la seva dona i el seu fill.


Així doncs, cada un d´aquests arguments o temes universals, parteixen d´experiències i sentiments propis i necessaris per l´ésser humà, com ara l´amor, la por, la nostàlgia, l´ànsia de poder, etc., els quals han quedat plasmats a les pantalles de cinema i televisió.


Martí Xirinachs Ramon