L'expressionisme en el cinema de Tim Burton

Avui en dia, després de 70 anys aproximadament, encara podem trobar influències de l'expressionisme alemany en algunes pel·lícules del cinema actual.

M'agradaria centrar-me en el cas de les pel·lícules de Tim Burton, el director i productor nord-americà, de pel·lícules com Edward Scissorhands (1990), The Nightmare Before Christmas (1993), Corpse Bride (2005) o Sweeney Todd (2007), entre d'altres.

En primer lloc, com tots sabem, o hauríem de saber, l'expressionisme alemany es tracta d'un moviment artístic que va sorgir a Alemanya a principis del segle XX. Aquest moviment plasmava el desig de l'artista de donar a conèixer a l'espectador una visió dels seus sentiments.

Les característiques principals d'aquest moviment vindrien a ser:

• Distorsió de la posada en escena.
• Tractament de la llum amb forts contrasts de clars-obscurs.
• Personatges monstruosos.
• Animació d'objectes inerts.
• Aparició d'atmosferes tortuoses.
• Protagonisme de la fantasia.

Doncs bé, comencem per un dels primers projectes del director:

• Vincent (1982)

Es tracta del seu primer curtmetratge. Aquest ens narra la història d'en Vincent Maloy, un nen de 7 anys que té una obsessió amb l'actor Vincent Price i amb l'escriptor Edgar Allan Poe.

En aquest curtmetratge podem trobar un gran conjunt de trets característics de l'expressionisme, ja que el director utilitza un gran nombre de clars-obscurs i juga amb la il·luminació, per tal d'aconseguir una atmosfera tenebrosa. A més a més, el director també juga amb la il·luminació i amb plans i perspectives anguloses. També cal destacar que els temes que hi apareixen són temes típics de les pel·lícules expressionistes de principi de segle XX com la mort, els móns fantàstics i les realitats paral·leles (la realitat i la pròpia realitat del protagonista). Per últim, també en són característics els ulls excessivament remarcats del protagonista, de tal manera que sembla que tinguin ulleres, la cara allargada, pàl·lida i demacrada, i els cabells negres i despentinats.

• Edward Scissorhands (1990)

Es tracta de la història que explica una anciana a la seva néta sobre l'Eduardo Manostijeras, un jove que va ser creat per un excèntric inventor, anomenat Vincent Price, que no va poder acabar la seva obra, de tal manera que el jove es va quedar amb tisores a les mans enlloc de dits.

En aquest film també hi podem trobar elements propis del cinema expressionista com ara l'arquitectura, caracteritzada per els grans ventanals asimètrics que trobem al castell. També hi trobem l'aparició de personatges monstruosos, en aquest cas el propi protagonista, que es tracta d'un jove amb tisores com a dits, amb els cabells negres i despentinats, la cara pàl·lida i els ulls excessivament remarcats, com en el cas de Vincent. Finalment, el director contrasta dos móns completament diferents, però alhora paral·lels. Per una banda tenim el món de l'Edward, el qual és un món pròpiament expressionista (màgic, sinistre i inquietant) i el món exterior (superficial i fred) ple de cases de colors vius.

• Nightmare Before Christmas (1993)

Aquesta pel·lícula ens narra la història d'en Jack Skellington, un esquelet habitant de la ciutat de Halloween que està trist perquè està cansat de celebrar any rere any la festa de Halloween. Un dia se'n va a la ciutat de Nadal i queda aclaparat amb tots els colors i alegria que es troba i s'adona que és el que vol que es celebri a la seva ciutat. Un cop torna a la ciutat de Halloween, crida als vilatans per explicar-los el que ha vist.

Com es veu al vídeo, en aquesta pel·lícula també hi podem trobar una sèrie d'influències de l'expressionisme. Per una banda, tenim l'arquitectura, la qual es caracteritza per l'asimetria dels edificis i els elements angulosos. Per l'altra banda trobem el contrast entre les dues ciutats, en primer lloc la Ciutat de Halloween, on predominen els colors grisos, opacs i apagats, sense massa vida, amb una il·luminació no massa forta i, en segon lloc, trobem la Ciutat de Nadal, on predominen els colors alegres i una il·luminació més aviat intensa. Els temes segueixen sent semblants als del curtmetratge anterior, ja que es mostren móns fantàstics, es parla de la mort i es presenta un cert pessimisme davant la vida.

• Corpse Bride (2005)

Es tracta de la història del jove Víctor, fill d'uns pescadors, qui està a punt de casar-se amb la jove Victòria, filla d'uns aristòcrates arruïnats. El dia de l'assaig del casament aquest no se sap els vots i el pastor el fa fora i li prohibeix tornar fins que no se'ls sàpiga. Aleshores el jove Víctor se'n va al bosc per practicar i quan ho aconsegueix, acaba posant l'anell a una branca que sobresurt de terra, quan la branca cobra vida i emergeix el cadàver d'una noia amb un vestit de núvia.

A aquesta pel·lícula, de la mateixa manera que a les anteriors, també hi podem trobar un conjunt de característiques pròpies del cinema expressionista alemany. De la mateixa manera que aNightmare Before Christmas i Edward Scissorhands, el director també anteposa dos móns completament diferents, però alhora paral·lels, que estan enfrontats. Per una banda, trobem el món dels vius, que es caracteritza pel predomini de colors grisos i blaus apagats, i per l'altra trobem el món dels morts, que es caracteritza pel predomini de colors verds, violetes, grocs i blaus. Els personatges, com en la gran majoria de pel·lícules d'aquest director, també es caracteritzen per les cares pàl·lides i allargades i amb els ulls excessivament remarcats, en aquest cas els personatges monstruosos es tractarien dels que pertanyen al món dels morts, tot i que a més de monstruosos, també presenten un caràcter còmic.

• Sweeney Todd: The demon barber of Fleet street (2007)

Aquesta pel·lícula, basada en un famós musical de Broadway, ens explica la història d'un barber anomenat Sweeney Todd, el qual assassina als seus clients amb una navalla d'afaitar amb l'ajuda de la seva còmplice, la senyora Lovett.

Per acabar, en aquesta pel·lícula també podem trobar un gran nombre d'influències expressionistes. En primer lloc, els personatges protagonistes es tracten de personatges amb maquillatge blanc per tal que la cara dels actors sembli molt més pàl·lida del que és, de la mateixa manera que en les seves pel·lícules d'animació els personatges presenten uns ulls excessivament remarcats, cabells negres i despentinats i una cara demacrada. També hi trobem present un gran contrast de clars-obscurs degut al tractament de la llum que se'n fa. Finalment, se'ns presenta un món sinistre i inquietant, on predominen els colors grisos i sense massa llum.

En conclusió, podríem dir que un dels grans inspiradors i les grans influències per al director de cinema Tim Burton es tracta de l'expressionisme alemany, del qual ha adoptat els seus elements més característics per aconseguir transmetre les sensacions i sentiments que desitja, inspirant-se en pel·lícules com El gabinete del doctor Caligari (1919) de Robert Wiene, Nosferatu (1922) de Friedrich Murnau i Metropolis (1926) de Fritz Lang.

Pilar Borrellas