Primer de tot hem de deixar ben clar que "Sálvame" no és un programa del cor, és un reality-show. El protagonisme no el tenen les noticies sinó qui les explica. Telecinco reuneix cada dia el millor del pitjor de la selva mediàtica del cor i omple les tardes amb les desventures d'uns personatges grotescos i caricaturescos. Però, quin és el truc per a què tot això funcioni? És veritat tot el que succeix davant les càmares?
"Sálvame" va nèixer un 19 de març de 2009 amb la idea de comentar els millors moments del reality "Supervivientes '09", però les contínues baralles entre els seus protagonistes es van reflactir amb unes audiències massives i el magazine va pasar a ser diari amb la intenció de tractar continguts de la vida social. Avui en dia "Sálvame" cobreix 4 hores de la graella de Telecinco de dilluns a divendres amb un plus els divendres a la nit de 4 hores més amb el nom "Sálvame Deluxe".
Com una de les característiques de la neotelevisió i de les cadenes de televisió privada, Telecinco és una empresa privada. Aquesta no cuida els seus continguts amb la finalitat del benestar social, el que realment vol Paolo Vasile és guanyar diners i aquest espai s'ha convertit en la gallina dels ous d'or: li dóna molt bona audiència i li surt molt barat. El públic decidirà si Jorge Javier Vàzquez i els seus continuen en antena o se'n van a fer cua a les oficines de l'INEM.
El per què del seu èxit és perquè entreten, és com una música de fons i dóna temes de conversa. Els col·laboradors es colen dins de milions de llars tots els dies. la gent s'els estima i els odia però, d'alguna manera, els importa molt més allo que els passa a ells que no pas a la "celebrity" de moda. els personatges de "Sálvame" són més accessibles.
Però donat el nivell d'intensitat amb el qual viu el programa, la seva data de caducitat és propera. En aquests moments, Telecinco és la cadena privada més vista del país, però recordem que fa només dos anys estaba sota mínims.
"Sálvame" és fill de la crisi econòmica, un producte fàcil que fa oblidar-nos dels nostres problemes i enriure-se'n dels aliens.
De moment, aquesta sort de reality post-modern será seguit per molta gent, tant espectadors com redactors ja que aquest nou món derivat del "tomate" dóna de menjar a molta gent, no només el seu equip, sinó també a totes aquelles persones que opinen i parlen dels seus continguts diariament.
Enric Figueras Palau
Sálvame és un dels exemples més clars de la retroalimentació, però no només dins de la mateixa televisió sinó que fins i tot dins de la mateixa cadena o programa.
ResponEliminaCada tarda ens brinden amb un parell d'històries sobre conflictes entre els col·laboradors i deixen en un segon pla les notícies del món del cor.
És veu fàcilment que tot són muntatges proposats per la cadena o la productora ja que els conflictes duren dos dies i després s'acaben oblidant. Els col·laboradors hi participen sent plenament concients ja que ells són els primers que desitgen estar el màxim possible davant de càmera.
En definitiva, un format molt criticat però, alhora, és el que l'audiència demana. Segurament d'aquí poc això canviï perquè, com tot,té el seu cicle, amb un inici i un final.
Clara Gonzàlez Daniel
Jo sincerament crec que encara han de passar molts dies perquè Sálvame desaparegui de la pantalla. Crec que l'audiència que manté diàriament, durant 4 hores de programa, més les del Sàlavame Deluxe a la nit, o tots aquells programes, inclosos els d'altres cadenes, que també en treuen profit, farà que encara tinguem aquest programa de sobrataula durant temps.
ResponEliminaA més a més, en ser un programa que com ja heu comentat, la principal font d'entreteniment pel públic són les pròpies historietes que passen a plató i que en teoria, s'haurien de quedar fora de càmera, és díficil que algun dia això s'esgoti. El rumb de Sálvame canviarà quan el públic, sobirà, com sempre, ho decideixi, i per ara, això sembla que no hagi d'ócorrer, perquè per a una gran majoria, Sálvame agrada, si més no, no deixa indiferent.
Anna Pérez Hernández
Estic totalment d'acord amb la Clara quan diu que és un format molt criticat, però que té una gran audiència que dia rera dia els segueix.
ResponEliminaÉs cert, Sálvame ofereix això: arribes cansat del treball o no tens res a fer, i què t'ofereix? Una estona de safareig, converses, entreteniment, bromes, informació del cor... Però, on queda la professionalitat? On estan els vertaders comunicadors que han de mirar pel públic? On queda la informació veraç, contrastada? On estan els directius de la cadena que han de vetllar per l'horari infatil, per la cultura...?
Crec, a més, que si només t'ofereixen això a la parrilla televisiva, tu t'hi acabes acostumant i acabes mirant aquell programa.
Algun dia, el públic sobirà, com diu l'Anna, decidirà que la televisió ha de canviar de rumb.
Però fixeu-vos-hi, han creat un programa de tal magnitud que se'n parla als altres programes de televisió, surt als diaris i, fins i tot, en parlem a les classes de comunicació (com aquesta de Corrents, a Tcom...). Sera un programa amb tots els adjectius que li volguem posar, però no podem negar la importància a la qual ha aconseguit arribar aquest format, un exemple de televisió que s'alimenta de la televisió i que arriba a altres formats impensables.
Telecinco és una cadena que es basa sobretot en entretenir al públic i si el que entreté al públic són programes com Sálvame, està demostrat que estan disposats a omplir el màxim d’hores possibles d’emissió. Informar el que se’n diu informar, solen informar ben poc i el poc que informen moltes vegades no és ni cert. Es passen les hores entre baralles i insults i sempre tenen problemes amb algú que fa que la gent se’ls miri i es passi les hores entretingut, ja que el que ells volen es entretenir.
ResponEliminaLa gent que hi ha allà la majoria, per no dir tots, són gent que no en te ni idea de periodisme i que esta allà perquè te carisma o agrada a la gent i per aquest motiu el tenen allà. O també perquè està en totes les baralles que hi ha.
A la gent sembla que de moment li agrada i s’ho mira, tenen uns grans nombres d’audiència al darrere, tot i que opino que cada vegada més la gent és més conscient del que veu i per tant acabarà tenint un final, que no serà imminent però que tard o d’hora acabarà arribant.
Tota la raó Clara en que és un exemple clar de retroalimentació. Parlen durant una temporada d'un tema fins que el desgasten i canvien. En aquesta temporada, es genera un entorn i un enrenou múltiple amb la generació de fronts oberts a altres programes de la mateixa cadena de televisió.
ResponEliminaQui s'enrecorda de Rodríguez Menéndez? van estar un mes sencer parlant d'aquest home...
Qui s'enrecordara de Paqui la Coles d'aqui 3 mesos? Ningú.
Per cert, gairebé tothom amb qui parlo diu que Sálvame es "telebasura", només calia veure els comentaris que hi havia a les classes de TCOM o el que en multiples ocasions s'escolta al carrer...després Sálvame és líder en la seva franja horaria, com pot ser això?
sincerament crec que el terme teleescombraries no existeix com a tal, nosaltres a casa les escombraries les llencem i no les tornem a veure més, senzillament perquè no ens agrada. Si Sálvame és teleescombraria ningú la voldria i no estaria fent aquestes audiències, i és més, ni tan sols estaria ja a la graella.
ResponEliminaEl que jo volia exposar en aquest post és que el programa ja no segueix el format d'un programa del cor, sinó que si la gent s'ho mira és per seguir les pròpies trames dels col·laboradors. Idèntic a un Gran Hermano.