La pel·lícula de Jay y Bob el silencioso contraatacan, dirigida per Kevin Smith (2001) pot semblar una pel·lícula estúpida i mancada d'argument, com una mena de "Torrente" a la americana, però són molts els detalls que fan que aquesta pel·lícula tingui un ganxo força sorprenent, i és que els actors d'aquest film parlen d'ells entre ells com si res. M'explicaré; En aquesta pel·lícula hi surten actors força coneguts, com Matt Damon, Ben Affleck, Seann Scott o Mark Hammill, que al llarg del film fan referencies a coses que els han passat en altres pel·lícules. A més, es fan al·lusions constants a altres grans "hits" del cinema, com Tiburón (Steven Spielberg, 1975) o Star Wars (George Lucas, 1977), citacions que podríen ser etiquetades com a intertextualitat, tal com es fa en altres pel·lícules com la saga d'Scary Movie (Keenan i Shawn Wayans, 2000).
Per exemple, a Hammill li tallen la mà i exclama: "Oh no, Otra vez no!", fent referència a quan li tallen la mà a la pel·lícula El Imperio Contraataca, de la saga de Star Wars. Un altre exemple el veiem quan Affleck i Dammon comenten un treball previ (El indomable Will Hunting, Gus Van Sant, 1997) o quan detenen a Scott, que exclama; "Soy el "follatartas" de American Pie, es que no em reconocen?".
Totes aquestes referències resulten sorpenents, com si un autor en cita un altre en un llibre, donant per suposat que ja sabem de què parla l'autor citat. Smith pretén fer el mateix, però en una pel·lícula que, a més d'aquests tocs que desperten l'atenció de l'espectador, gaudeix d'un argument força simplista i poca-solta, tot i que també en l'argument podem veure paranoies similars a les esmentades: Aquest és l'argument de Jay y Bob el Silencioso contraatacan:
Dos venedors de droga força estúpids de Nova Jersey s'assabenten de que un còmic inspirat en ells mateixos, però com a superherois, passarà d'aquí poc a la gran pantalla (curiosament, la empresa que porta la pel·lícula falsa és la mateixa que la verdadera, MIRAMAX, de qui es fan referències constants de pel·lícules fetes per aquesta productora). Decidits a cobrar-ne els drets d'imatge, viatgen fins a Hollywood, en un viatge esbojarrat.
També esmentar una altra caraterística, i és que aquests personatges han sortit en gairebé totes les pel·lícules de Kevin Smith (que interpreta l'actor de Bob el Silencioso): Dogma, Persiguiendo a Amy, Clerks, i Clerks 2.
A més, un detall molt divertit (crec) és quan Affleck i Mewes (l'actor que encarna el personatge de Jay) disculteixen sobre si una pel·lícula sobre ells dos (Jay y Bob) val la pena, i es pregunten si algú pagaria per veure-la i, seguidamnet, miren a càmera (o sigui, a l'espectador) amb una cara com si l'espectador fos idiota per pagar per una pel·lícula com aquesta.
Aquesta pel·lícula co nté moltes c 
aracterístiques que la fan diferent de la resta de produccions cinematogràfiques, característiques pertanyents, com la ja esmentada intertextualitat en les citacions i adapt acions d'altres g rans films, la hibridació i el pastitx del film, que fa que sigui incatalogable. A més, el direc tor del film, Kevin Smith és conegut arreu pel seu "frikisme" cinematogràfic, una cultura "freak" que l'ha portat a experimentar amb conceptes postmoderns com la dissolució de la frontera entre art noble i art popular i la metaficció, ja que veiem el cinema dins del cinema .
Us recomano que la mireu, ja que, sense esforç podreu captar moltes referències i veureu que l'espectador juga un paper clau en els pics d'humor del film al captar referències a altres pel·lícules, a més de gaudir d'una pel·lícula, si bé un pel grollera, molt divertida i animada.
ANDREU TRESSERRAS SAULEDA
Per exemple, a Hammill li tallen la mà i exclama: "Oh no, Otra vez no!"
Totes aquestes referències resulten sorpenents, com si un autor en cita un altre en un llibre, donant per suposat que ja sabem de què parla l'autor citat. Smith pretén fer el mateix, però en una pel·lícula que, a més d'aquests tocs que desperten l'atenció de l'espectador, gaudeix d'un argument força simplista i poca-solta, tot i que també en l'argument podem veure paranoies similars a les esmentades: Aquest és l'argument de Jay y Bob el Silencioso contraatacan:
Dos venedors de droga força estúpids de Nova Jersey s'assabenten de que un còmic inspirat en ells mateixos, però com a superherois, passarà d'aquí poc a la gran pantalla (curiosament, la empresa que porta la pel·lícula falsa és la mateixa que la verdadera, MIRAMAX, de qui es fan referències constants de pel·lícules fetes per aquesta productora). Decidits a cobrar-ne els drets d'imatge, viatgen fins a Hollywood, en un viatge esbojarrat.
També esmentar una altra caraterística, i és que aquests personatges han sortit en gairebé totes les pel·lícules de Kevin Smith (que interpreta l'actor de Bob el Silencioso): Dogma, Persiguiendo a Amy, Clerks, i Clerks 2.
A més, un detall molt divertit (crec) és quan Affleck i Mewes (l'actor que encarna el personatge de Jay) disculteixen sobre si una pel·lícula sobre ells dos (Jay y Bob) val la pena, i es pregunten si algú pagaria per veure-la i, seguidamnet, miren a càmera (o sigui, a l'espectador) amb una cara com si l'espectador fos idiota per pagar per una pel·lícula com aquesta.
Aquesta pel·lícula co
Us recomano que la mireu, ja que, sense esforç podreu captar moltes referències i veureu que l'espectador juga un paper clau en els pics d'humor del film al captar referències a altres pel·lícules, a més de gaudir d'una pel·lícula, si bé un pel grollera, molt divertida i animada.
ANDREU TRESSERRAS SAULEDA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.