És basava en talls radiofònics farcits de pífies o errors de tot tipus de programa radiofònic.
L'any 2004 en commemoració dels 10 anys de l'APM? radiofònic, és va fer un espai televisiu del mateix programa.
Els bons resultats obtinguts en aquest programa (una mitjana de 595.000 espectadors i una quota de pantalla del 23,2%) van propiciar la continuïtat del programa en format televisiu.
Aquest programa podem emmarcar-lo en l'ús post-modern del "Found footage", ja que utilitza les imatges d'arxiu com a base del programa.
Una de les característiques principals del Found footage que podem observar en l'APM? és que les imatges d'arxiu que utilitza estan descontextualitzades i resinificades a través del muntatge.
D'aquesta manera el creador esdevé creador d'un discurs i no d'imatges.
Aquest muntatge s'utilitza també coma crítica o sàtira.
Exemple :
Veiem com les imatges es juxtaposen i, per tant, el muntatge de les imatges es fonamental per a que s'entengui el missatge que l'autor vol transmetre.
En aquest exemple podem veure com s'utilitza el muntatge de diferents tall per a fer una critica a una determinada idea.
Així doncs un tall que pretén ser seriós, com aquest, passa a ser un tall còmic.
Tot i que s'utilitza el muntatge per a fer una crítica, la base de l'APM? és l'humor i l'entreteniment.
Arnau Pla i Marín

Tothom que veu APM té un trosset d'homo APM. Qui no pensa i diu en les frases d'aquest programa durant el dia?
ResponElimina