L’artista francès Marcel Duchamp va idear el concepte de ready-made. Aquest concepte serveix per a designar objectes corrents i “ja fets” que l’artista presentava com obres d’art. Duchamp situa aquets objectes quotidians en escenaris insòlits per demostrar i justificar que l’art guarda una major relació amb les idees sobre allò que percebem que amb l’objecte mateix. D’aquesta manera, Duchamp el que fa en els seus ready-made és descontextualitzar per complet l’objecte presentat com obra d’art, així es perd la funcionalitat específica de l’objecte en el moment que passa a ser considerat una obra artística. Aquell objecte quotidià carent de valor artístic en si mateix, passa a tenir una consideració diferent en el moment que es presenta en un context atípic.
Sovint es defineix el ready-made com “anti-art” ja que l’objecte presentat com a obra d’art només passa a ser-ho per l’elecció de l’artista, en el ready-made l’objecte no te transcendència perquè és un objecte fet en sèrie, si es trenca se’n pot posar un altre igual, a més és una obra d’art que la pot fer qualsevol, no és única ni irrepetible, i per últim l’obra en el ready-made no ha de ser bella sinó que ens ha de fer reflexionar.
Si parlem de l’obra artística de Duchamp cal fer referència a tres ready-made que van tenir una importància fonamental en el seu temps, i van suposar una gran confusió dins del món artístic per determinar que era art i que no ho era. En l’any 1913 Marcel Duchamp presenta el seu primer ready-made titulat Roda de Bicicleta, posteriorment, l’any 1914 amb l’obra Botella Rack es pot dir que crea el primer ready-made «pur». En l’any 1917 va presentar La Font, obra amb la qual encara va tenir una repercussió més gran que amb les anteriors ja que va ser enviada pel mateix Duchamp a la Societat d’Artistes Independents, amb el pseudònim de «R. Mutt». Aquesta segona obra de Duchamp va ser rebutjada per la “ofesa” Societat d’Artistes Independents argumentant que allò no era art.
La tendència del ready-made va influir a diferents artistes, entre ells a Pablo Picasso el qual va acompanyar diferents obres escultòriques amb objectes quotidians sense cap valor artístic en si mateixos com en el cas de l’obra Tres Copas de Ajenjo. També, alguns artistes surrealistes com Man Ray van seguir la tendència del ready-made de Duchamp, fet que es demostra amb la obra Regalo. La influencia de Duchamp també es va evidenciar en el Pop Art, amb obres com Latas de Sopa Campbell d’Andy Warhol o Cadillac Ranch realitzada pel grup Ant Farm.
Com a cas anecdòtic, l’any 1960 un seguidor de Duchamp, l’alemany Gustav Metzener, en la anomenada primera demostració d’art autodestructiu va incloure una bossa d’escombreries en una de les seves obres. La dona de la neteja de la famosa Galeria Tate (Anglaterra) en veure aquella bossa plena d’escombraries la va portar cap a un contenidor. Afortunadament, va ser recuperada temps desprès i tornada a posar en el lloc pertinent.
És evident que l’art de Marcel Duchamp va suposar un punt d’inflexió respecte la consideració que fins aleshores es tenia de tot allò que era considerat art. El ready-made de Duchamp va plantejar un debat que actualment encara segueix vigent. Realment qualsevol objecte sense cap valor artístic en si mateix pot esdevenir en obra d’art pel simple fet de descontextualitzar-lo i presentar-lo carent de la seva funció específica?
Borja Nolla Molina

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.