Griffith, el geni desconegut.

David Wark Griffith (1875 - 1948) va ser un dels primers grans directors de la història del cine. D’origen irlandès, va viure als Estats Units on morí a Hollywood.

Fou un director que va aportar moltíssim al gènere cinematogràfic en global, sobretot pel que fa al seu llenguatge.

Amb Griffith, el cine va prendre una nova forma i una manera diferent d’entendre’s allunyant-se del melodrama fins a convertir-se en un nou art i en un espectacle que movia masses.

A més de ser un virtuós i un pioner incorporant idees i aportacions pròpies, tenia la gran capacitat d’adaptar tècniques ja utilitzades pels seus antecessors cinematogràfics europeus i americans i utilitzar-les en les seves pel·lícules.

Ha passat a la història com el primer realitzador en utilitzar el codi narratiu clàssic i uns dels millors directors del cine mut.

Griffith va ser el primer director en invertir grans pressupostos per a la producció i realització dels seus films. Les dues obres més destacades del artista sense dubte són "The birth of a nation" (El Nacimiento de una Nación) i "Intolerance" (Intolerancia).

El Nacimiento de una Nación (1915)

Cartell del film

Es la obra que va consolidar a Griffith com a director cèlebre i que marca al mateix temps, el naixament del cine nord-americà.

El guió del film és l’adaptació de la novel·la “The Clansman” del reverent Thomas E. Dixon.

Amb un pressupost inicial de 40.000 dòlarsque van acabant convertint-se en 110.000, aquesta producció èpica va impressionar a tota una societat gens acostumada a veure un tipus de cine tant espectacular i sense precedents.

El context del film es la Guerra Civil Americana i es narra la derrota dels confederats a través de dues famílies; una en el bàndol confederat i l’altre en el unionista. El film narra també els esdeveniments més importants de la creació dels Estats Units.

Griffith va ser entre altres, el pioner en incorporar una gran quantitat d’extres en les seves pel·lícules i aquesta és un clar exemple. En total hi van participar més de 18.000 persones.

El film dura més de 180 minuts i conté més de 1.500 plans, xifra estratosfèrica ja que els films de l’època en contenien uns 100 aproximadament.

Va obtenir una recaptació total de 150 milions de dòlars, fet que la converteix en una de les pel·lícules més rentables de la història.

Fotograma del film

Les tècniques que incorpora en el film són infinites i la majoria innovadores. Per exemple el fos de negre i des de negre, el ritme del muntatge, les accions paral·leles, la descripció psicològica dels personatges, el rescat en el últim minut i sobretot els moviments de càmera (tràvelings i grans panoràmiques).

Els grans plans generals es combinen amb els plans més propers. Aquesta gran agilitat en el muntatge del film fa a la vegada àgil també la narració del propi film.

Altres trets característics del cine de Griffith són:

- La utilització de la profunditat de camp com a element espacial narratiu

- Ajustaments de raccords de mirada, direcció i moviment.

- Estructura narrativa clàssica

- Importància dramàtica de la música

- Utilitzacions de flashbacks i “last minut rescue”

- Moviments de càmera descriptius (panoràmiques)

Mai abans, el cine havia abordat una narració tant llarga i complexa amb tant èxit com va fer Griffith i exposar-la amb tanta agilitat i coherència com va fer-ho.

Intolerancia (1916)

Esta composta per 4 episodis de la història de la humanitat: La caiguda de Babilònia, El martiri i el crucifix de Jesús, La massacre de Sant Bartolomé i La mare i la llei.

Els 4 episodis s’enllacen entre sí amb el pla d’una mare donant el bressol, que representa la Humanitat. Griffith va utilitzar la tècnica del viratge, cada episodi té un color característic: sepia, verd, blau i groc.

El film va tindre una gran influència en els cineastes soviètics.

Fotograma del film en el que s'aprecia la grandiositat i espectacularitat dels escenaris

El film és sense dubte el més car de la època amb un cost total de més de 2 milions de dòlars. Consta d’escenaris colossos en que es representaven ciutats senceres i paisatges descomunals i extraordinaris. Només el decorat de Babilònia constava de 13 km2, amb torres de 70 m d'altura i 1600 m de profunditat. Van ser necessaris 60.000 persones en el rodatge i més es van haver de construir línees de ferrocarril i de telèfon per a la comunicació dels integrants del rodatge que es va prolongar en 2 anys.

Amb tot però, la pel·lícula va ser un fracàs tot i que com he dit va influenciar en gran mesura a grans directors soviètics com Eisenstein per les seves elaborades tècniques de muntatge.

Griffith va ésser sempre conscient de la importància del cine i així ho reflexa la seva manera de fer cine; trencadora en aquells temps i dedicada en gran mesura a convertir-se en l’espectacle favorit dels americans i del mon sencer, conscient altre cop que l’art cinematogràfic té un poder hipnòtic que atrapa a un gran nombre de persones amb la mateixa o més força que altres tipus d’arts ho havien fet fins aleshores com la poesia o la música.

Imatges de "El nacimiento de una Nación" http://www.youtube.com/watch?v=a9UPOkIpR0A

Imatges de la Caiguda de Babilònia del film "Intolerancia".

http://www.youtube.com/watch?v=jGHtgarbglQ

Guillem Andrés Ruiz