En la neotelevisió, es viu el “regne dels formats”, això és, cada vegada es busquen noves formes d’entreteniment abans no viscudes: docusèries, docurrealities, el reality show, els infotainment, late night shows, etc. Fins i tot, els programes més veterans com són els telenotícies intenten apropar-se cada vegada més a aquest nova forma de producció televisiva en què no importa tant allò que es diu, sinó com es diu, les notícies han de resultar atractives al públic, que siguin impactants, dramàtiques, morboses...
En aquesta petita descripció de la televisió a la qual ens afrontem actualment, pot resultar una paradoxa que les sèries o les Tv movies del passat, és a dir, aquelles que ens parlen de la memòria del nostre país, siguin les més exitoses.
Sèries com “Cuéntame”, “Amar en tiempos revueltos”, “La República”, “La señora” mantenen cada setmana un share bastant alt, així com, les Tv movies : “La Duquesa”.
Aquest fenomen pot trobar la seva explicació en què, enmig d’aquest bombardeig de formats que ens relaten d’una forma més o menys fidel la societat actual i que ens pot semblar bastant traumàtica: dones riques que no demostren tenir cap mena de valors, adolescents maleducats que ni estudien ni treballen, joves que viuen dels diners dels seus pares, famílies desestructurades, barris marginals, escenes de festa, drogues i alcohol, destrucció del planeta, etc. les persones busquin una “via d’alliberament” en aquestes series que ens mostren una altra època, potser més mancada de recursos però més rica en valors.
Tot i així, fins i tot aquestes sèries o Tvmovies poden actuar com armes de publicitat o transmissió d’idees, això és perquè tot i que volen fer un retrat del passat, de la memòria històrica, les productores són les que decideixen com crear la història, quina visió mostrar. Un exemple clar, és “La República” de Tv1, que ha estat criticada per marcar una línia divisòria entre les dues Espanyes establint encara tòpics ideològics.
El que és innegable és que el retorn a la memòria és vigent en el menú de la Televisió dels nostres dies, sigui pels motius que sigui, a les persones els agrada veure un passat que ja no tornarà, o potser conèixer allò que mai s’ha viscut però que n’hem sentit a parlar als nostres avis o pares, és important saber d’on venim per a saber on anem i sembla ser, que ni la neotelevisió pot canviar-ho ja que passen els anys, avancem en el temps, però no volem esborrar el nostre passat.
Aquí us deixo algunes qüestions que he tractat durant el post i que en podeu donar la vostra opinió:
- Creieu que algun dia es deixaran de emetre sèries sobre la memòria històrica?
- Són també aquestes sèries del passat eines de transmissió d’idees o són retrats objectius d’una època determinada?
- Esteu d’acord amb la idea que aquestes sèries poden convertir-se una via d’evasió a la realitat que estem vivint i que potser no ens resulta prou gratificant?
Anna Pérez Hernández
Aquestes sèries serveixen per fer arribar al públic la memòria històrica d'una manera més amena però actualment, sembla que tothom hagi optat per aquest format i en ocasions, cansa.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCrec que sèries com "Cuéntame" son de gran valor sobretot per els joves de la nostra generació.
ResponEliminaEs importantíssim des de aquest punt de vista que se segueixin emetent programes d'aquesta mena per tal de recordar sempre quin és el nostre passat i d'ón venim.
En el meu cas personal, vaig aprendre moltes coses amb "Cuéntame" que els meus llibres d'història no planetjaven o no profunditzaven gaire.
Per l'altra banda no crec pas que siguin una vía de evasió, en cap manera. Simplement es limiten a mostrar i relatar mitjançant històries personals i familiars, uns esdeveniments que van marcar un abans i un després en la història del nostre país. (cas "Cuéntame").
En conclusió, em remeto el que he dit. Aquests programes són de gran riquesa cultural i actualment i sota el meu punt de vista, dels més interessants de la graella televisiva.
Gràcies a tots dos per comentar!
ResponEliminaEstic d'acord que és molt important el retorn al nostre passat per viure el present i anar cap al futur. A més a més, coincideixo amb la idea que em deies Guillem que sèries com Cuéntame ens fan veure altres perspectives de fets històrics que no es relaten en els llibres d'història.
Gràcies de nou.
Sense anar més lluny, fa uns anys, a Tv3 s’emetia Temps de silenci, una sèrie també ambientada en l’època franquista.
ResponEliminaAquesta mirada al passa, com molt bé afirmes, permet a aquelles persones que ho van viure, anhelar un temps que no tornarà, on els valors prevalien per sobre de tot. Per a nosaltres, que no ho hem viscut, aquestes sèries ens permeten veure com van viure els nostres avis i pares, i entendre la seva forma de ser, sovint molt xocant als nostres ideals. A més, són sèries que es desenvolupen dins un nucli familiar, amb el qual els espectadors hi acabem establint vincles afectius.
Tot i això, com molt bé és sabut, cada cadena de televisió té la seva pròpia ideologia, que queda clarament reflectida en aquestes series. Per tant, deixant de banda aquest punt de vista subjectiu dels fets que prenen certes cadenes de televisió, crec que aquestes s’haurien de basar en una representació fidel de la realitat passada i no en una reproducció fictícia de la mateixa per tal d’engreixar la seva audiència.
Xavier Sendrós Sorribes
Contestant una de les qüestions que has posat al teu post et dic que és normal que les sèries tinguin un rerefons ideològic, és molt difícil fer una sèries o tvmovie objectivament ja que són relats escrits per una persona i, per tant, la seva visió influirà en l'explicació i això, alhora això fa que una part dels espectadors s'hi enganxi més perquè s'hi senten identificats i, a part, perquè si fos objectiu s'acostaria més a un documental.
ResponEliminaCoincideixo amb els meus companys que han comentat que per una part dels espectadors aquestes sèries els aboquen a records i pels més joves ens serveix per coneixer una part diferent de la història.
La història ens ensenya els errors del passat, allò que hem d'evitar que es repeteixi, aquestes sèries ens mostren com el poble, la gent com nosaltres, ha viscut conflictes o postguerres i no només xifres i dades com els llibres.
Clara Gonzàlez Daniel.
La gent sempre ha tingut la necessitat de mirar cap al passat, en totes les èpoques: Napoleó volia ser emperador romà; el classicisme, en l’art, recuperava les formes de l’antiguitat... fins i tot la religió no és més que una mirada a l’antiguitat.
ResponEliminaLa televisió és un exemple més d’aquest fet barrejat amb les noves tecnologies: Les sèries i pel•lícules basades en fets històrics sempre han atret a l’espectador. Potser és una tendència innata a sentir una certa curiositat, fins i tot nostàlgia, a allò que va ser i que ja no és. Amb això potser responc la teva primera pregunta: No, no es deixaran d’emetre mai, de la mateixa manera que es seguiran fent pel•lícules d’època o s’escriuran novel•les històriques.
Sobra la teva segona pregunta... jo crec que aquestes sèries combinen els dos elements: per una banda ens intenten transmetre uns fets històrics passats, una manera de viure diferent, etc. Per l’altra, i és condició sine qua non perquè la gent s’hi senti identificada, incorporen detalls, situacions i/o conceptes moderns propis de l’època en que vivim. Personatges antics que pensen com nosaltres i que ens fan de “pont” entre èpoques, perquè per molt que viatgem enrere, volem sentir-nos connectats al present.
I sí, aquestes series suposen una evasió a la realitat. Ens les mirem per desconnectar de la nostra època i retornar a altres èpoques. És inevitable que en algun moment sentim enveja o nostàlgia del passat, i aquestes sèries “ajuden”, en certa manera, a que puguem enviar la ment lluny dels problemes de la vida diària.