"FREAKS" o LA "PARADA DE LOS MONSTRUOS"
Direcció: Tod Browning
Guió: Willis Godbeck, Leon Gordon, Edgar Allan Woolf i Al Boasberg
Actors: Wallace Ford, Olga Blacanova,Leila Hyams, Roscoe Ates, Harry Earles, Daisy Earles, Henry Victor, Rose Dione, Daisy Hilton, Volet Hilton, Edward Brophy ...
Productora: Metro-Goldwyn-Mayer
Gènere: terror
Durada: Aprox. 60 minuts (variable segons diferents muntatges)
Algun cop t’has preguntat per què a una persona estranya se l’anomena freak? Possiblement l’inici el podem trobar en la pel·lícula “La parada de los monstruos” , també anomenada “Freaks”.
És una pel·lícula d’éssers deformes: homes tronc, la dona barbuda, germanes siameses, nans, etc. que treballen en un circ formant part de la galeria de fenòmens per exhibir. Al llarg de la pel·lícula seran humiliats per la bella Olga Balaclova i acabaran venjant-se d’ella, mutilant-la bàrbarament, per exhibir-la com un monstre més en la seva galeria del circ.
Aquest és un film en blanc i negre, realitzat durant els primers anys del cinema sonor a Estats Units. Veurem que es troba fora de les Avantguardes Europees, però no obstant això, veurem que té certs trets que el fan diferent al cinema clàssic.
Si ens fixéssim en els aspectes formals podríem dir que està dins d’un llenguatge cinematogràfic clàssic: té un muntatge continu (ordenació lògica del relat, continuïtat diacrònica, linealitat dramàtica,...), uns valors narratius (ens explica una història concreta) i és una obra tancada. Però el seu argument i el tema al voltant del qual gira, fan que el film sigui singular i diferent al que ens té acostumat el cinema clàssic.
És complicat posar aquesta obra dintre d’un gènere cinematogràfic concret. No podem dir que sigui una pel·lícula de terror, i tampoc un film fantàstic. Els monstres que surten són éssers reals, i no pas ficticis, fet que dóna un sentit molt melodramàtic a l’obra.
No obstant això, podem veure com té molts elements del gènere de terror. Els moments en els quals hi hauria més característiques del cinema de terror serien les seqüències finals (quan es du a terme la venjança), perquè durant la major part de la pel·lícula, mentre es gesta el drama, pot semblar fins i tot entendridora i provocar a l’espectador cert efecte pels monstres ja que el director els tracta amb molta dignitat.
El director ens posarà davant d’una visió subjectiva, fent servir un recurs típic del cinema on es posa a l’espectador, de forma emocional, de part dels més dèbils en el moment que aquests actuen per venjar-se i fer certes accions que nosaltres podríem considerar immorals.
Personalment, crec que tot i ser una pel·lícula del cinema clàssic té un punt que la fa diferent i al mateix temps molt interessant. Tanmateix, crec que el tractament que dóna l’autor sobre aquestes persones tolides és bastant respectuós, fet que fa que la pel·lícula prengui una vessant bastant humana tot i la raresa dels personatges que hi surten.
Si t’has quedat encuriosit/da per la pel·lícula o per com eren els personatges que hi surten, pots consultar el film sencer en el link de sota i les imatge de tots els personatges que hi van sortir.
NATÀLIA SORONELLAS BARBARÀ
Hi ha una pel·lícula, The dreamers, que apareix un fragment d'aquest film. Imiten l'escena on tots apareixen aplaudint i cirdant, ja que a Soñadores els protagonistes juguen a adivinar les pel·lícules que representen, entre un seguit de diverses coses.
ResponElimina