El FAKE

PARANORMAL ACTIVITY 1

Direcció i Guió: Oren Peli

Gènere: Suspens, Terror

Fotografía: Oren Peli

Montatge: Oren Peli

Director: Oren Peli

La pel·lícula Paranormal Activity 1, escrita i dirigida per Oren Peli, narra la història d'una jove parella (ella és una estudiant propera a graduar-se de professora, i ell és un corredor de borsa que treballa des de casa) que es muda a una casa de nova construcció en un barri de classe mitjana. Després de tres anys vivint-hi s'adonen que una estranya presència els observa per les nits, la qual cosa els condueix a col·locar una càmera de vigilància al seu dormitori per tal de captar que passa un cop estan dormin. A partir d’aquí es desenvolupa la història.

http://www.youtube.com/watch?v=ZGoM0Jfk_yw (tràiler)

En quan a la realització de la pel·lícula cal destacar les característiques principals: els diàlegs són improvisats, no hi ha ningú que gravi si no que són ells mateixos qui es graven , gairebé totes les escenes són nocturnes i succeeixen al dormitori de la parella, al haver-hi poc pressupost el director utilitza la seva pròpia casa, la trama de la pel·lícula està gravada amb una càmera domèstica, els protagonistes no són actors coneguts i per últim ressaltar que va estar filmada, produïda i treballada en només 7 dies.

Paranormal Activity es pot considera com a un mockumentary, o sigui, un documental de ficció o fals documental . Aprofita la tècnica del documental per fer una crítica irònica sobre el tema que tracta, desencadena un procés comunicatiu on en tot moment es vol que l’espectador sigui conscient de què la informació que se li està mostrant és falsa, és a dir, no és veraç però si versemblant d’una realitat concreta. El director aprofita trets característics com la espontaneïtat de converses del tipus "deixa de gravar ja", "apaga la càmera d'una vegada" o fins i tot donant-nos pistes per fer-nos entendre que són els propis protagonistes qui s’estan gravant i així creure que allò que estem veient és real. Tot i això, al mateix temps juga amb nosaltres, introduint-nos un sentiment d’escepticisme en el moment en què apareix aquesta estranya presència, és llavors quan l’espectador se’n adona que allò que esta veient no és un documental veraç. És a dir, no ens està argumentant els fets i donat proves sobre el que vol demostrar, no s’apropa totalment a la realitat existent. En resum, es pot dir que el director crea un món imaginari que té una certa relació amb el món real.

Per tant, Paranormal Activitiy en seria una mostra de pel·lícula on no es vol aconseguir confondre a l’espectador sinó reactivar la seva consciència crítica, busca espectadors actius que jutgin allò que el cineasta els mostra. Timothy Mirrorwry en fa referència en el pas 9 del “mètode Mirrorwry”.

Per altra banda, hi podem observar altres característiques de la postmodernitat com per exemple que allò privat, íntim i quotidià passa a ser públic, es produeix una teatralització de la vida privada. També es pot dir que no és una obra lineal, progressiva, coherent i tancada ja que no és sap el que passarà, no t’ho esperes, el cineasta ens sorprèn en tot moment, vol aconseguir espantar-nos.

En quan a la posició que pren el cineasta en el moment de gravar el documental, es veu clarament que la modalitat és d’observació, el director no interactuar en res, o veu des de fora, no s’implica amb els protagonistes.

I ja per finalitzar, si tirem enrere en el temps podem apreciar una certa similitud en la tècnica de Andy Warhol i la de Oren Peli, o sigui, Oren Peli d’un fet banal com és dormi ha desenvolupat la seva història.

Rosa Subirats Balfegó