No tot el que s’emet en la postmodernitat pertany a aquesta estètica, trobem altres formes de cinema com el de Quentin Tarantino o el de David Lynch. Pel que fa a formats televisius trobem el que es coneix com la nova ficció, on hi podem classificar les sèries de la cadena nord-americana HBO (True Blood o Los Soprano) o Lost.
Justament d’aquesta última sèrie tractarà aquest post.
Lost és una producció de l’ABC que es va començar a emetre l’any 2004 i, gràcies al seu èxit a Estats Units, es va estendre ràpidament per nombrosos països, arribant a crear una cultura pròpia.
La sèrie combina gèneres com el drama, la ciència-ficció o el suspens durant les sis temporades que dura.
Per tots aquells que encara no heu gaudit d’aquesta sèrie us faré un petit resum:
El vol 815 d’Oceanic Airlines, que va de Sidney a Los Angeles, s’estavella en una illa del Pacífic després de tenir problemes tècnics durant el vol.
El supervivents de l’accident es troben en una illa deserta i sense gaires esperances a que els rescatin. A aquest fet, li hem de sumar que ben aviat començaran a veure que no és una illa comú i que hauran de mantenir-se junts per sobreviure.
En la primera temporada s’introdueixen els personatges i s’explica el motiu pel qual havien pujat al vol 815. Mica en mica anem descobrint alguns dels enigmes de l’illa.
En la segona temporada es veuen per primera vegada Els Altres (Los Otros) i es continuen veient flashbacks que expliquen la vida anterior dels personatges de la sèrie.
La tercera temporada es centra en la relació entre els supervivents i Els Altres, d’aquests últims també comencem a conèixer les seves vides anteriors.
La quarta temporada introdueix personatges de fora de l’illa que arriben amb un vaixell amb la intenció de matar a tots aquells que havien arribat amb l’avió i al líder de Els Altres. En aquesta temporada s’introdueixen els flashforwards, que mostren la vida de sis dels supervivents després que aconsegueixin sortir de l’illa. La temporada acaba quan l’illa canvia de lloc perquè ningú la pugui trobar.
La cinquena temporada es divideix en dos eixos argumentals. El primer mostra la vida a la illa on hi ha una sèrie de viatges en el temps, aquests viatges acabaran amb l’explosió d’una bomba d’hidrogen. La segona explica com els personatges que van sortir de l’illa han de tornar-hi.
La sisena, i última, temporada torna a utilitzar dos línees argumentals. Un que explica la vida a l’illa i l’altra que mostra la vida dels personatges en la societat, com si l’accident d’avió mai hagués tingut lloc.
Durant les sis temporades a part de conèixer la vida dels diferents personatges i les relacions que es van establint entre ells a l'illa i fora d'ella, anem descobrint diferents misteris de l’illa. Molts d’ells es van resolent a mesura que avancen els capítols o les temporades però d’altres queden en suspens i exposats a la lliure interpretació, per tant, una tret característic de Lost és que molts fets no segueixen la regla de causa-efecte.
Un dels enigmes més grans és el final de la sèrie. Ha tingut moltes interpretacions però la més estesa és que la part de l’illa va tenir lloc i l’altra part era un purgatori on tots els personatges havien de resoldre tots els seus errors i conflictes per poder continuar endavant.
Els creadors de la sèrie no han volgut mai donar una explicació sobre la seva intenció. Aquest fet i que la sèrie hagi acabat quan tocava i no l'hagi allargat a causa del seu èxit fent que els espectadors es cansin del format i la història fa que Lost sigui una de les millors sèries a destacar de la postmodernitat.
Com he dit al principi del post, Lost no és d’estètica postmoderna però, tot i així, crec que hi podem identificar alguns trets d’aquest moviment, per exemple:
AMBIGÜITAT: aquesta característica és fàcil d’identificar ja que en totes les temporades de la sèrie hi ha moltes trames que no saps que signifiquen o que aporten a la trama però que si segueixes la sèrie potser acaben explicant.
PERSONATGES HÍBRIDS: aquest tret és molt típic en la majories de sèries actuals. Els personatges ja no són només l’heroi o la noia que necessita ajuda sinó que agafen característiques dels diferents tòpics i creen personatges molt més complexos.
PARAL·LELISME, SALTS: durant tota la sèrie hi ha flashbacks i flashforwards que fan que la trama es ramifiqui. Aquesta formalitat permet a l’espectador tenir molta més informació dels personatges en menys temps.
POPULAR: en cap moment podem negar que Lost ha sigut un èxit mundial seguit per milions d’espectadors que han seguit tots els capítols i han intentar desenes de vegades intentar esbrinar la resposta a tots els enigmes de la sèrie.
Personalment, et recomano que la vegis si encara no l'has vist. És un sèrie que enganxa gràcies als seus nombrosos i continuats misteris barrejats amb les trames típiques de les sèries actuals.
Clara Gonzàlez Daniel
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaA part de recomanar la sèrie, per suposat, crec que ha marcat un abans i un després en la història de la televisió i en la manera de veure les ficcions seriades.
ResponEliminaUn dels motius ha sigut el visionat de la sèrie per la xarxa, on ha aconseguit la gran majoria de seguidors a nivell mundial. Com a curiositat citar que per la televisió, en la seva primera emissió a TV2 no va arribar a triomfar, tal i com ha va fer més tard per la xarxa.
I un altre dels ítems que ha marcat la sèrie ha sigut la seva emissió del final a nivell mundial. Va ser la primera vegada a la història de la televisió que un final de ficció serida s'emetia al mateix moment en tot el món.
Gràcies als avenços tecnològics de l'era digital i degut a que la sèrie ha sigut un fenòmen a la xarxa, havia de ser així. I és un ítem històric i molt important, que ha marcat un abans i un després en la neotelevisió i en el visionat a la xarxa.
Si algú ho havia de fer, era Lost, sens dubte!!
Lluïsa Bertran Muñoz
Tota la raó Lluïsa!
ResponEliminaNo vaig recordar mencionar-ho! gràcies per complementar la meva entrada!
De res noia!! ;)
ResponEliminaGràcies a tu per parlar d'una de les millors sèries de la història.
És el que té ser una súper fan de la sèrie i ser una de les milions de persones que va veure el final a escala mundial de Lost.
Sempre he dit que un estiu miraria per Internet tota la sèrie però mai ho he fet. Amb aquest post m'has animat encara més a fer-ho aquest estiu...a veure si és veritat i aquest cop la miro perquè encara sembla més interessant!
ResponEliminaNomés veure la imatge de Lost, no he pogut estar-me de deixar un comentari. Gràcies per citar una de les sèries que més m’ha agradat de totes les que he vist, en quant a forma i contingut.
ResponEliminaEstic d’acord amb tu, en quant a la popularitat i interès que ha despertat Lost. Inclús, desprès de la seva emissió per televisió, milions de persones, jo m’hi incloc, han seguit Lost per la xarxa.
Crec, al igual que tu, que és una sèrie que enganxa al públic, ja que presenta una sèrie de misteris que esperes resoldre i uns personatges amb els quals hi acabes establint un vincle afectiu i amb els quals t’hi pots sentir identificat. Si més no, potser el que menys m’ha agradat de la sèrie és la intriga final amb la qual et deixen, en relació a un seguit de misteris que no s’acaben resolent mai. Tot i això, potser és aquesta intriga, la que fa de Lost, una sèrie excepcional entre les sèries tradicionals, que com molt bé apuntes ha acabat de la millor forma que ho podia fer.
Voldria fer referència però, a un aspecte que potser es deixa sempre una mica de banda quan es parla d’aquest temes: Lost te una banda sonora molt bona. Aquesta, ens aporta una estructuració de la sèrie molt més complerta del que és habitual (els leitmotivs dels personatges o de les diferents situacions ens permeten reconèixer-los només escoltant-ne la música).
Jo també recomano veure aquesta sèrie. Us encantarà!
Xavier Sendrós Sorribes
Personalment, considero que LOST juntament amb la sèrie Breaking Bad han estat dues de les millors sèries que he vist mai. Deixant de banda l'enorme pressupost invertit en LOST amb el qual es va aconseguir un luxós repartiment d'actors i actrius i es va poder crear una sèrie de gran qualitat, crec que allò que fa realment especial aquesta sèrie és l'enorme intriga que va despertar en els espectadors.
ResponEliminaEl gran èxit d'aquesta sèrie crec que ve donat per la capacitat que van tenir els guionistes per a mantenir intacte aquesta intriga durant tota la sèrie, aconseguint que capítol rere capítol l'audiència continués mirant LOST en busca de respostes i solucions.
Crec que el fet de deixar moltes històries obertes ( tant pel que fa a la vida dels personatges a la illa com als flashbacks) és positiu ja que permetia que els seguidors de LOST donessin llibertat a la seva imaginació per tal de configurar la història a mesura que s’anava emeten. Així es pot entendre que durant la sèrie es tinguessin diferents visions i punts de vista de com seguiria el relat. Aquesta intriga va perdurar fins a l’últim capítol de la sèrie (el qual va tenir una repercussió enorme a nivell mundial) on s’esperava la desitjada resolució de totes les històries paral•leles. No obstant, el final va seguir la tendència de tota la sèrie, oferint un final bastant obert i possibilitant diferents visions i punts de vista respecte aquesta apassionant història.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl que destacaria d'aquesta sèrie és la seva capacitat d'enganxar l'espectador des del primer moment. És complicat avui dia trobar res per la televisió que et mantingui atent durant tant de temps, Lost pot fer-ho, i d'aquesta manera la seva trama fa que el públic sigui actiu, que hagi de pensar i resoldre el "trencaclosques".
ResponEliminaAnna Pérez Hernández
Para mi el gran éxito de Perdidos radica en el nivel de detalles que incluye la serie. Es increíble como la cosa más insignifcante se torna importantísima. Al igual que la estética, los personajes tan bien construidos y tan coherentes...
ResponEliminaSin duda una gran serie con calidad cinematográfica.
Lluïsa estic amb tu, l'emissió del capítol final a nivell mundial va ser impresionant. Jo també em vaig aixecar a les 06:00 AM del matí per veure'l! A més, tot l'entorn que es generava en cada capítol era espectacular: multitud de fòrums parlant de teories sobre qualsevol detall que es produïa, preguntes que sorgien de trames que es tancaven, etc...
ResponEliminaper mi la millor sèrie de televisió que ha existit!